El primer seria retirar les cendres acumulades. Si tenim una porta amb vidre aquest és el moment de netejar-lo amb algun producte adequat perquè estarà fred i evitarem que se’ns oblidi i que es pugui esquerdar quan intentem netejar-ho en calent.
La manera d’encendre és molt important, moltes vegades som nosaltres mateixos els que provoquem problemes sense saber-ho, com l’acumulació accelerada de sutge en el tub o la creació d’un núvol de fum que acabarà sortint cap a l’estança. El primer consell que donem a l’usuari que no té experiència és recordar-se de dues paraules: paciència i flames. Paciència per ficar els encenalls a poc a poc, sense carregar massa perquè es cega la vora del foc, i flames perquè es crema millor i generen aire molt calent que arrossega el fum.
Cal distingir entre la llenya apropiada per encendre, fina, i la que farem servir com a combustible, més gruixuda. Abans de començar és bo tenir ja preparada una provisió de palets o estelles de diversos gruixos, o pinyes si estan molt seques, pastilles per encendre o alguna cosa semblant, i també podem portar ja alguns troncs fins. És important assenyalar que en xemeneies o estufes metàl·liques és molt perillós utilitzar líquid o gel inflamable, ja que aquests líquids es poden escórrer per la part baixa de la llar fins a la zona on hi ha els ventiladors i els seus cablejats i cremar-los, així com sortir-se i arribar fins al saló i provocar un incendi.
Podem començar col·locant un parell de pals curts grassonets, fins i tot troncs fins, separats entre si com un pam, i, recolzats sobre ells, unes quantes estelles. A sota col·loquem diversos trossos de pastilles per encendre (nosaltres acostumem a trencar-les i fer trossos més petits). Prenem foc amb cura i esperem a que hi hagi flames alegres abans d’afegir més pals per no ofegar el foc. Anirem afegint més a poc a poc, escalonant les mides, fins arribar a poder ficar els troncs fins que ens serviran de base per a altres grans.
Sembla molt senzill, però és fàcil ficar fusta de més i tenir més fum que flames. Com que no s’està generant suficient calor i amb ell un corrent d’aire calent que arrossegui al fum aquest buscarà la seva sortida cap a l’estança. A més, l’aire dins el conducte de la xemeneia estarà fred i caldrà crear un cert corrent d’aire calent per poder empènyer.
A vegades cal tancar la porta de la xemeneia perquè no se surti el fum a l’estança, tot i tenir flames suficients. No cal preocupar-se, hi ha aparells que funcionen molt bé en calent però en fred els costa expulsar el fum. Només cal regular les entrades d’aire perquè entre el necessari. En alguns inserts cal deixar la porta de vidre mig oberta, quan ja està encès sí que es pot deixar oberta. Quan calgui obrir per tirar més llenya cal fer-ho a poc a poc o ens pot sortir una flamarada o una glopada de fum.
Un cop encesa la xemeneia podem començar a regular l’entrada d’aire. Si tenim entrada secundària, com la del vidre net o doble combustió, al principi es pot deixar oberta del tot i més tard veurem de corregir-la si cal.
Ara cal buscar la velocitat a la qual volem que cremi la llenya, així que el tir principal el tanquem com a la meitat, i ens vam quedar uns segons observant la reacció del foc. Segons com vagi tirant obrirem o tancarem a poc a poc fins a aconseguir el ritme desitjat. Hem vist usuaris que pretenien escalfar tota la casa amb dos troncs i el tir gairebé tancat i altres que carregaven al màxim i deixaven tirs oberts. Cal prendre aquestes decisions tenint en compte els nostres gustos i necessitats però també el consum de llenya, la formació de sutge i el desgast de la xemeneia.
També hem de tenir en compte que cada xemeneia és diferent de les altres, dos aparells iguals, instal·lats en conjunts d’adossats iguals i que facin servir la mateixa llenya poden tenir comportaments diferents, ja que influeixen les pressions i temperatures dels habitatges, el grau de obertura de les entrades d’aire, la posició d’una teulada, l’alçada de la sortida al carrer del tub, l’acció del vent, la forma d’encendre, el grau de brutícia acumulada … Recomanem anar provant poc a poc, dia a dia , coneixent la nostra llar de foc, fins trobar una manera d’utilització que ens valgui i amb la qual ens sentim a gust.