El fum no és el mateix que el sutge. En una combustió correcta i completa, els únics subproductes són aigua, diòxid de carboni i compostos gasosos de diversos elements.
El FUM és resultat d’una combustió incompleta i es compon de petites partícules, quitrans o brees i gasos, alguns molt perillosos per la seva toxicitat i altres per la seva acidesa. A més conté partícules que poden provocar càncer i altres que, per ser molt petites, són molt perjudicials per a la salut, ja que penetren molt endins en els pulmons i provoquen greus malalties. (veure FUM a viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Fum)
El SUTGE està format per algunes d’aquestes petites partícules sòlides del fum, és de color negre o gairebé negre, té reflexos brillants i és bastant enganxós. També està demostrat que és una substància causant de càncer, de fet va ser la primera identificada, allà per l’any 1.775. Les autoritats mundials porten molt temps lluitant contra la seva presència a l’atmosfera ja que és un dels agents que més tenen a veure amb l’escalfament global. (veure SUTGE a vikipedia https://ca.wikipedia.org/wiki/Sutge)
Vista interior de tub de xemeneia amb molt sutge dipositat. En aquest cas hi ha tant sutge al fons que es tapona el pas del fum. Aquest fum tan negre indica una mala combustió a la caldera de gasoil. El sutge es diposita en capes i forma crestes que arriben a tancar el pas del fum.
Els quitrans esmentats apareixen en estat gasós per la combustió de la lignina de la llenya i reben en conjunt el nom de creosota. Si en el seu camí cap a l’exterior passen per zones prou fredes es condensen en petites gotes que s’escorren i es van ajuntant arrossegant el sutge que troben al seu pas formant un líquid fosc, enganxós i de forta olor. Quan arriba a zones més calentes la part líquida es torna a evaporar deixant un residu sòlid que tendeix a formar bombolles que creixen unes sobre altres i que en molt poc temps són capaços de taponar completament el conducte.
Quan la creosota s’escorre es pot sortir a l’exterior per les juntes dels tubs, pels colzes o pels barrets o caputxes, tacant cridanerament el tub, la paret, les teules, el sòl, i desprenent una olor característica, fort i desagradable. Per la seva component aquós és causa de greus oxidacions i deterioraments en juntes, colzes o trams inclinats, arribant a desfer el metall.
Com a curiositat, us explico que aquest quitrà obtingut industrialment de la destil·lació de carbons grassos abans es feia servir molt com antiparasitari i com a protector de la fusta, aplicant-se en els pals de telèfon, a les travesses de les vies del tren o en els bancs dels parcs als quals, a part de donar-los protecció, també els conferia una olor característica que molts podreu recordar. Aquests usos avui en dia estan prohibits a la CEE donat el seu provat potencial cancerigen. (Veure wikipedia: creosota)
La creosota pot arribar a petrificar amb els anys. Les escumes de creosota solidificada poden ser enormes i arribar a encegar el tub completament. Quan la creosota líquida troba una escletxa en el tub que la conté es surt i taca tubs, parets, el terra … Amb una instal·lació correcta no passaria això.
Res més formar-se, el fum comença a circular pels conductes de la xemeneia, però una part es queda enganxada a les parets en forma de sutge, recobrint. Això provoca diversos problemes: d’una banda es va estrenyent el conducte dificultant cada vegada més la seva sortida, per un altre la superfície rugosa formada frena la velocitat del fum i per un altre el sutge dipositat actua com a aïllant tèrmic, impedint que s’escalfi el conducte, el que disminueix l’efecte de tir cap a l’exterior que tant ajuda a evitar estucats.
Tenint en compte que el sutge nou tendeix a enganxar-se sobre el sutge que ja s’havia fixat abans i que en circular el fum més lentament té més possibilitats de fer-ho, es comprèn que és qüestió de temps que es produeixi un gran dipòsit que acabi per embossar el conducte. Hi ha també una característica que accelera l’embús i és que el sutge fred és més enganxós que el calent, ia les parts altes dels conductes tant les seves parets com el fum que passa estan més freds pel que el dipòsit és més gran.
La pitjor conseqüència de l’embús és que el fum revoca i entra a l’habitatge, i encara que això té el desagradable efecte de tacar parets i sostres, és pitjor el seu gran efecte verinós, sent la inhalació de fum la causa principal de mort en els incendis. El fum mata per intoxicació a causa dels seus components verinosos, com el temible monòxid de carboni (CO), inodor i incolor, i a les petitíssimes partícules sòlides que taponen els alvèols pulmonars i asfixien a la víctima.
No acaben aquí els problemes, ja que se sap que per cada mil·límetre de sutge dipositat augmenta el consum de llenya entre el 6% i el 9%. Quan tinguem dipositada en els nostres tubs una capa de sutge de mig centímetre de gruix, que és massa freqüent pel que ens trobem en les neteges, estem parlant d’augments de consum d’entre el 30% i el 45%. Bastant més llenya per la mateixa calor no ?.
Les cuines de llenya necessiten també necessiten neteja perquè acumulen fàcilment sutge. Un exemple més que el sutge, quan s’embussa, embussa però bé. Un tub gairebé encallat pel sutge. La creosota barrejada amb sutge pràcticament tanca el pas del fum.
És molt important que sapiguem que el sutge crema i que pot fer-ho d’una forma molt violenta, amb grans ones expansives que poden destruir la xemeneia. També poden sortir grans flamarades tant per la part alta de la xemeneia com per la part baixa cap a l’habitació. Aquesta capacitat de cremar es deu al seu propi origen (llenya a mig cremar) i a la seva disposició dins del conducte, on es diposita formant entramats tridimensionals que afavoreixen la propagació de la flama.
Són aquestes flamarades la causa de molts incendis cada any, com es pot comprovar fàcilment buscant notícies d’aquest tipus per internet, com per exemple aquestes:
Per tot l’anterior es comprèn que el sutge és un gran enemic, la seva presència a la nostra xemeneia no només augmenta el consum de llenya i contribueix a la contaminació del medi ambient i l’escalfament global sinó que pot provocar un greu incendi al nostre habitatge i les del voltant i fins i tot pot matar-nos.